Durant aquest curs ens toca fer travessies, normalment acompanyats de l’instructor i un altre alumne que és amb qui ens combinem l’anada i la tornada. Jo, l’altre dia, vaig fer la meva primera fins a Girona!!
Durant l’anada el meu company era qui pilotava així que jo vaig limitar-me a mirar com ho feia ell i a fer fotos, però sobretot, a gaudir d’anar de “passatger”. Quan estàs acostumat a ser tu qui porta l’avió és molt estrany haver-te de quedar al marge i ser un simple espectador. Però tot i així va ser molt divertit i vaig poder observar-ho tot amb una altra perspectiva, tot és a la seva manera didàctic.
La sortida semblava impossible, ja que hi havia tota una capa de núvols que no deixaven veure el cel, però vam travessar-la i tot el trajecte va ser per sobre d’aquest “mar” de núvols. És una sensació estranya no veure què tens sota els teus peus, que només hi puguis veure com un llençol de cotó fluix, per això vaig fer-hi tantes fotos com vaig poder.
Quan ja arribàvem i començava el descens, vam tornar a travessar aquesta capa i ja vam veure el terreny, tots els pobles que abans ni s’insinuaven ara ja els teníem davant nostre. Ell anava seguint l’arribada instrumental i jo anava mirant per la finestra. Fins que... Pista a la vista!! Aterreeeeem!!
I res, amb una hora i mitja ja havíem arribat a Girona, i al cap d’un quart ja tornàvem a marxar-ne. Aquesta vegada era jo qui pilotava així que per la feina i res de distraccions de mirar a fora. La meva tornada va ser més fàcil que la seva arribada, els de control de Barcelona van deixar-me “escurçar” el camí així que va ser més directe. El procediment d’arribada a Reus el tenim més que practicat, així que ja me’l sabia força i era més fàcil fer-lo, tot i així sempre hi ha cosetes que fallen perquè cada vol és diferent a l’anterior.
Vaig seguir l’arribada instrumental i després la ILS (que és una arribada que utilitza una radioajuda); aquesta et dóna tan informació de desplaçament horitzontal com vertical, i tu segons t’indica vas seguint i modificant-ho per anar damunt del que toca. Durant aquesta part del vol el meu company va grabar-me (tenia pressió mediàtica eh!!), però encara no he aconseguit el vídeo...
Vaig anar seguint el procediment que us he explicat fins que altre cop... Pista a la vista!! Continuem i aterrem!! Apaguem les llums d’aterratge i encenem les de rodatge i cap a la plataforma. I allí es va acabar la meva primera travessia, una experiència de les que és difícil oblidar-te’n.
