Els éssers humans tenim la peculiaritat de guardar coses. Molts guarden records de la infància, com dents de llet que han caigut, el primer xumet, el primer pitet... fins i tot en conec que guarden el tros de cordó umbilical que cau del melic! Després es comencen a guardar els àlbums del col·legi de cada trimestre, que si ara l’àlbum és de Nadal, que si ara en fem un amb una portada de l’estiu... Amb tot això, no fa falta dir, que tots aquests records venen agafadets de la mà del corresponent àlbum de fotografies. A casa meva potser hi ha mitja prestatgeria plena d’àlbums, i per ordre cronològic! Bé, fins que et canses de fer-los, que després tens totes les fotografies encara dins els sobres (en els temps en què encara es rebel·laven els carrets). Per sort, amb l’aparició de la càmera digital, almenys pots tenir milions de fotos que no t’ocupen un espai físic dins de casa, tot i que possiblement s’omplin gigues i gigues de memòria de l’ordinador.
I per què reflexiono sobre el guardar o no guardar coses? Per què si encara no en teníem prou amb els records, també ens posem a col·leccionar altres coses. Coses que possiblement només veurem el dia en que les posem dins la col·lecció, que mai més tornarem a mirar, però que sabrem que ho tenim ben guardadet i ens en sentirem orgullosos.
De col·leccions n’hi poden haver de molts tipus, només fa falta imaginació, i començar a recol·lectar el que sigui que t’hagis proposat. N’hi ha de típiques: de segells, de xapes de xampany, de monedes, de culleretes de cafè de diferents llocs,...I n’hi ha d’altres de ben peculiars.
Jo també tinc la meva pròpia col·lecció. Col·lecciono postals. Postals d’arreu, comprades o no per mi, de llocs que jo he visitat o bé de persones que conec que me les envien (o me les porten personalment a casa). Vaig decidir-me a col·leccionar això, perquè m’encanta viatjar i veure nous paisatges, ciutats, monuments... Així que aquesta era una manera de recordar aquells llocs on havia estat.
Fa molt temps que vaig començar la col·lecció, però fins fa ben poc que no vaig saber com començar a ordenar-la. Ho tenia guardat en una caixa, a mesura que me les donaven, apuntava la persona i data i les anava deixant allí dins. Fins que un dia, que vaig anar a obrir la caixa per posar una nova adquisió, vaig adonar-me que no podia ser, que si volia tenir una col·lecció com aquella, havia de ser capaç d’ordenar-la, per així poder-ho mirar fàcilment quan em vingués de gust.
Així que vaig pensar fins que se’m va ocórrer un possible mètode per a ordenar-ho: com si fos un àlbum de fotografies (molt bàsic, ho sé...). El problema era: com les separo, per dates? Per països? Per persones que me les han portat? I si ho faig per països, ho faig alfabèticament? Separo els continents o no ho tinc en compte? Uf els dubtes eren tants... que crec que vaig acabar fent un popurri...
Finalment vaig decidir-me més o menys, i ara és una de les coses que ocupa el meu temps lliure: anar ordenant totes les postals que fa més de 9 anys que acumulo... El dia que acabi les que guardo de fa tant temps, segurament se me n’hauran acumulat de noves, però bé, per això són els hobbies, per a tenir-te entretingut durant força temps.
