Hi Ireland!!
It's monday 27th of August 2012. Today my journey begins with no return date established. I'm becoming an au-pair for a family from Thurles, a little village of Co. Tiperary. It's an hour and a half from Dublin. The family is composed by Tina and Pat and their children: James, Henry and Ellie May.
When I arrive at the airport Pat and James are waiting for me. They pick me up and we drive to their home. During the journey a heavy storm appears and the rain starts to difficult the vision to drive. It's lovely that it is raining! I was waiting for it :)
And...wait! More English? I don't think so...I spend 24h speaking in English. I've already started to thinking in English. So, I think that the most easy and useful (for my readers) way to write the news is in Catalan. Of course, it is. So, since now and go on I say good-bye English!!
And...wait! More English? I don't think so...I spend 24h speaking in English. I've already started to thinking in English. So, I think that the most easy and useful (for my readers) way to write the news is in Catalan. Of course, it is. So, since now and go on I say good-bye English!!
Although...if some of you want me to write in English I have no problem, just ask! ;)
Així que...tornem a començar!
Bones Irlanda!!
És 27 d'Agost del 2012. Avui comença la meva aventura sense data de tornada... Seré l'au-pair d'una família de Thurles, un poble de la comarca de Co. Tiperary. Està situat a una hora i mitja de Dublín. Els membres de la família són la Tina, en Pat i els seus fills: en James, en Henry i l'Ellie May.
A l'aeroport m'acompanyen la mare, la teta i l'Ignasi i la Paula (peazo de pedus). Facturem la maleta i com que encara tenim prou temps mos n'anem a un xino a menjar, quina bona manera de despedir el país (m'hagués fet més ilu una paella que voleu que us digui...). Després de dinar (només quedava menys d'una hora per embarcar...) amb les presses tornem a l'aeroport, i allí mos estan esperant la Sònia amb les nenes més boniques del Barcelonès, l'Aina i la Jana.
M'acompanyen tots a l'arc metàlic i comença l'espectacle. Per espectacle s'entèn abraçades, petonets i l'Agnès plorant. Molt. Com una magdalena... En fi, que va ser molt emotiva la despedida (o acomiadament, com vulgueu dir-li!).
Quan arribo a l'aeroport en Pat i en James m'estan esperant. Bé no, només en Pat amb un cartell on posa Gemma per a saber que és ell, en James no hi és... Com que en Pat ha aparcat malament el cotxe hem d'anar corrents cap allà ja que en James s'ha hagut d'esperar dins perquè la grua no se l'emporti. Començo bé l'estada!
Per si encara no havia fet prous kilòmetres ara me'n toquen uns quants més amb cotxe... S'ha fet llarg el viatget! Doncs bé, anem amb cotxe cap a casa seva, i de sobte comença una tempesta d'aquestes que la pluja t'impedeix veure a més d'un metre mentre estàs conduïnt. M'encanta! En Pat me diu que tot i que a Irlanda sigui típica la pluja, aquesta tempesta és més forta de l'habitual. És clar, està plovent per donar-me la benviguda, que es pensaven! :P
Hi ha dos coses que no paren d'al·lucinar-me mentre vaig en cotxe. Primera, que tot és verdíssim, amb tanta pluja no podia ser d'altra manera. I la segona...condueixen al revés!! És flipant, me fa marejar i tot! (Nah, tampoc tan exagerat...). Lo que penso és que d'aquí uns dies em tocarà a mi tocar conduir al revés...No problemo amigo! Challenge accepted :)
Després de quasi dos hores de viatge arribem a casa seva. Bé, no sé si dir casa o mansió...Com se les gasten els irlandesos! La família té una finca més grossa que el Pla Mariano (és el tros que tinc a Capçanes xD). La casa té dos plantes més l'àtic i tenen un munt de terreny. M'asfarriga només de pensar que em tocarà netejar-ho a mi...OMG!
Allí estan esperant-me la resta de la família: la Tina, en Henry i l'Ellie. També hi ha els seus avis, la Chrissie i en Henry. La broma que em fa la senyora gran per recordar el seu nom és "You have to think about Christmas 'cause it's nearly the same...". (Jo encara no ho sé, però aquesta senyora em portarà guerra...). Una vegada ja m'han presentat a tothom, m'ensenyen la meva nova habitació. I dic nova perquè ho és, l'han feta especialment per a mi :P Pugem a l'àtic i hi ha habilitada una zona on hi ha una habitació moníssima, un bany i una saleta d'estar amb sofà i escriptori. És tot tan cuco!
Després de deixar les maletes allí, tornem cap a baix i m'ensenyen la resta de la casa. Hi ha habitacions per tot arreu! Cada nen té la seva pròpia habitació amb llit de matrimoni i, a més, la nena té el seu propi bany i canviador. La tenen com a la princesa de la casa :P
Ja és l'hora de sopar (s'entèn per hora de sopar cap allà les 8 de la tarda..). Patates bullides (que a partir d'ara serà el meu sustento, cada dia en mengen, CADA DIA -per si no ha quedat clar-), salmó amb patates (veieu?) i pollastre i bròquil amb formatge gratinat (boníssim!).
Després d'això anem a la sala d'estar (foc a terra, 4 sofàs, tele, alfombres per tot el terra...lloc ideal!), i en Henry em fa un mini concert de la flauta típica d'Irlanda. Cada nen toca mínim dos instruments m'expliquen. En James toca la Constantina (un tipo d'acordió típic d'aquí), la flauta aquesta (que no recordo el nom ara) i el piano; en Henry toca la flauta, el piano i el violí; i l'Ellie toca la flauta i el piano... L'estrés no és recordar que toca cadascú d'ells...sinó que l'estrés serà sentir-los ensajar a primera hora del matí tots alhora cadascú un instrument diferent!
I bé, aquí acaba el primer dia de l'aventura. És hora d'anar a dormir i pujo a la meva habitació. Toca temps de relaxar-me i de pair tot el que he viscut i après nou. Demà serà un altre dia... Estic contenta perquè he aconseguit entendre-ho tot perfectament! :)
Bona nit!!
