04.30 Sona el despertador
He dormit poc, però ja és hora d’aixecar-se, tinc exactament una hora per a preparar-me abans que em passi a recollir el Quim per anar a l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona.
No hi ha res millor que una dutxa per a despertar bé la ment i després un bon esmorzar (tot i que a les 5 de la matinada no tinc gens de gana).
El Quim em demana que busqui com arribar a l’AVE. Ja hi he estat un cop però la veritat és que no ho recordo, vaig anar també amb el tren de primera hora i al ser tot fosc ni me’n vaig adonar del camí que seguíem per arribar-hi. Així que obro Google Maps que és molt útil i busco la direcció (si és que està ben bé al mig del no res l’estació!!).
05.30 Ready for departure!
Ja estic més que preparada i em recullen, fem tot el camí fins l’estació (que hi ha una mitja hora fins allí) i arribem amb prou temps com per canviar els bitllets i seure tranquil·lament una estona. Li comento al Quim que estic apuntant el que anem fent per a publicar-ho després, però NOMÉS si aprovem l’examen!!
06.38 AVE
Arriba l’AVE tot puntual i ocupem els seients, el primer que fem és fer una foto per que quedi constància del viatge. El recorregut està previst de durar unes dues hores i mitja, temps suficient per a poder dormir una estona més i així recuperar la son perduda d’haver-nos aixecat tan aviat. Ens anirà bé estar descansats, perquè avui serà un dia moooolt llarg...
09.15 Arribada a Madrid
Per sort, el dia abans els dos havíem estat mirant combinacions de metros i trens que ens portessin fins a l’adreça de SENASA, per això, només arribar a l’estació d’Atocha ens dirigim cap al metro per a arribar fins a Avnda. América, fent canvi de línies. El metro de Madrid és impressionant pel fet que arriba molt més lluny del que ho fa el de Barcelona, a més de tenir una gran quantitat diferent de línies i connexions. Potser deu ser el fet que sóc de poble i allí no en tenim, però sempre m’han fascinat els metros i el fet de poder viatjar per sota terra.
A Avenida América agafem el bus 114, que en teoria ens ha de deixar ben a prop d’on és l’edifici de l’examen. I dic en teoria perquè aquí és on comença el problema... Resulta que el “fiable” del Google Maps ens ha donat una direcció de SENASA que no és, fent que baixem a una parada que NO toca i que ens deixa bastant lluny de l’edifici... Després de comprovar-ho reiteradament amb el mòbil veiem que la direcció que ens marca no hi ha cap edifici, sinó que és un parc, així que no ens queda més remei que intentar preguntar a algú d’allí (allò està en un barri del costat de l’aeroport i diguem que no hi ha massa moviment de gent a aquelles hores del matí, ja que segurament són tot edificis de “currantes”).
No us podeu imaginar la cara que se’ns posa quan ens diuen que el lloc que busquem està just a l’altra banda de l’autovia i que només es pot travessar amb cotxe... però si que continuem caminant podem trobar un pas a nivell per als que van caminant. Així que ens posem a caminar direcció a l’edifici que ens han dit que és...però quan arribem allí, resulta que tampoc és SENASA!! Sinó que és un edifici relacionat amb la càrrega de l’aeroport. Allí ens diuen que el que busquem està més amunt així que continuem caminant...
11.05 SENASA
Sí!!! Finalment trobem el maleït edifici (als que hagueu d’anar a fer els exàmens comproveu bé la direcció on heu d’anar...). Després d’una hora de viatge amb bus i de més de mitja hora caminant hem arribat al lloc on toca. Estem més que rebentats, però encara ens queda el més dur: fer l’examen (i APROVAR!).
11.40 És l’hora de la veritat. Examen
Entrem a l’examen, estic molt nerviosa, el nou sistema fa una mica de por la veritat. Tothom està en silenci concentrat en el seu ordinador, sort que no porto les ulleres i no vec les coses amb massa claredat, perquè sinó la cara que deuen fer els que fan l’examen encara em faria agafar més por.
Ens donen un codi que hem de posar per a accedir a l’examen i ens fan asseure als llocs assignats, em reconforta saber que el Quim està al costat, almenys tenir algú conegut t’ajuda a no sentir-te tan sol i agobiat. Quan començo a posar les dades del DNI i el codi personal ja estic tremolant, haver-ho de fer amb un ratolí perquè no hi ha teclat és bastant molest pel fet que ho comproves moltes vegades per assegurar-te que no t’has equivocat.
Però el pitjor encara no ha arribat. Quan accepto les dades i se m’obre l’examen em moro. La primera pregunta que em surt no l’havia vist MAI! Això em desmoralitza bastant... si la primera no em sona, què puc esperar de les següents? Tot i així no perdo la moral i la deixo aparcada, seguint amb les altres...La 2 tampoc em sona... Continuo agonitzant... La 3 crec que l’havia vista, però estic tan nerviosa que no sé ni què contestar.
Paro uns moments i intento relaxar-me. Penso que he estat una setmana estudiant per a aprovar aquest examen, que només cal que demostri el què sé i ja podré dir que sóc mig pilot. Això em reconforta i em començo a tranquil·litzar. Continuo mirant i a partir de la 4 ja em sona. Vaig contestant totes les preguntes però a partir de la 32 torno a bloquejar-me. Són exercicis que no he vist mai i no sé fer. Els aparco també... Finalment acabo de respondre totes les que em sabia. N’he dubtades a un parell i me’n queden 8 per contestar... 8 que no he vist mai... Intento raonar-les, treure les fórmules d’on sigui, i no en quedo massa convençuda del resultat. Però ja està.
Quan ja ho tinc tot contestat ho reviso, que no falti cap resposta, però en cap cas canvio cap resultat. Abans l’examen he decidit no fer-ho ja que a l’altra convocatòria per culpa de canviar-ho vaig suspendre l’examen. Així que ara és el moment de la veritat. Tremolo. He de polsar el botó de finalitzar però no m’atreveixo. Tinc por de tornar a suspendre. Però he d’afrontar-ho. Pulso el botó i una de les vigilants que hi ha em porta l’examen imprès. Encara no sé la nota però he de comprovar que les respostes impreses siguin igual a les que tinc a la pantalla. Cada vegada més nerviosa. Firmo el full que m’han donat i els hi dono.
12.20 Resultat
Em donen el full on hi ha el resultat. No sé com reaccionar. Ho miro. No m’ho crec. Somric. Estic aprovada. APTE!!!
Surto de l’aula i em cauen les llàgrimes de felicitat, sóc pilot! Bé, teòricament parlant només... Però ja ho sóc una mica més!! Entro a l’aula d’espera i em feliciten els que estaven esperant-se allí. Encara ara no m’ho crec... Estic molt contenta, FELIÇ.
Començo la ronda de trucades. Bé, el típic, quan intentes parlar urgent amb algú ningú et contesta...
12.30 Aprovats!!
El Quim surt de l’aula i em diu que ell també ha aprovat! Em fa el comentari que a ell també li han sortit preguntes noves.
Ara comencem la sessió de “roda de premsa”, truquem a tots els familiars i amics, ho publiquem al Facebook, Twitter... On sigui per a compartir la felicitat que en suposa haver-nos-ho tret del damunt d’una vegada! Bé, ara només ens queda el pràctic, diem. Només...
Això s’ha de cel·lebrar, i què millor que un dia de turisme per Madrid?? Ens acomiadem de l’edifici maleït i tornem al centre de la ciutat. Comença la llibertat!
14.00 Dinar
Com que pensem que després de l’estrés que hem passat per haver de buscar l’edifici, els nervis de l’examen i la tensió d’esperar la nota ens mereixem un bon dinar, decidim que el millor és com més calories millor! Així que perquè no un KFC??
Ens posem les botes menjant el pollastre arrebossat i picant que ens serveixen i ja estem més que preparats per a començar el dia de turisme, que encara no ho sabem però seran kilòmetres i kilòmetres de caminada...
14.45 Dia de turisme
El primer que fem és buscar algun lloc d’informació i turisme per a que ens diguin què és el millor per a visitar ja que només tenim unes hores i volem veure el més important. La dona de l’oficina ens diu que tenen excursions guiades però naltros, com a bons catalans, declinem l’opció de fer una visita pagant. Agafem un plànol de la ciutat i decidim un recorregut a peu per a poder mirar les coses més interessants.
L’únic tros que fem amb metro és per a arribar a la plaça de la Cibeles i des d’allí comencem l’excursioneta... una excursió kilomètrica! (encara em fan mal ara les cames de caminar tant...).
Veiem la Cibeles, caminem fins a la Puerta de Alcalá i anem cap al Parque del Retiro on ens estirem una estoneta a la gespa per a descansar i pair el dinar que ens hem menjat. Allí visitem l’estanc on hi ha un monument a Afons XII, veiem el palau de Velázquez (per fora, perquè està tancat), i el palau de Cristall, el qual té un interior que ens deixa fascinats ja que són com cristalls de color blau amb petits signes d’exclamació.
Després passem per la rosaleda, és un lloc molt maco per a fer fotos “d’enamorats”, sembla el típic jardí – laberint de les cases riques de les pel·lícules. Seguim baixant per un carrer on hi ha unes botiguetes de llibres (Librerias Cuesta Moyano) on pots trobar qualsevol tipus de llibre i arribem a la plaça on hi ha l’estació d’Atocha, però com que encara ens queden més de dues hores continuem amb la caminada.
Pugem pel passeig del Prado per on passem pel costat del Museu (no entrem perquè no tenim prou temps per a poder mirar amb deteniment totes les obres, a part que val 12 € i això és caríssim eh!!). A l’arribar allí me n’adono que he perdut la jaqueteta que portava lligada a la motxilla! Quin greu me sap! Però el Quim em fa la conya de: has perdut la jaqueta però has guanyat l’ATPL! Podríem dir que això em reconforta una mica.
Veiem l’estàtua de Neptú i ens dirigim cap al Congrés dels Diputats. Hem observat que per tot Madrid hi ha un desplegament de policia important, segurament s’estan preparant per la vaga de demà.Després de veure el Congrés (per fora) i haver-nos fet la foto amb els típics lleons de l’entrada decidim que ja hem caminat prou per avui. El Quim diu que vol comprovar si és cert que si demanes una canya et donen una tapa així que busquem un bar adequat (típic Bar Manolo). En trobem un que sembla que compleix amb les expectatives i demana la canya i... Sí!! Li porten un plat de patates! (No sé si catalogar-lo de tapa, però almenys és alguna cosa...).
Després busquem a veure si hi ha alguna gelateria però no en trobem cap però el que si trobem és un cafeteria especialitzada en xocolata!! No podem marxar de Madrid sense menjar una bona xocolata amb xurros i porres i entrem a demanar-ne. La pena és que no tenen porres i només podem menjar els xurros, però està boníssim!! Quina xocolata més bona!
Després d’això ja decidim anar tirant cap a l’estació però passem per davant de l’edifici de Caixa Fòrum i com que veiem que hi ha una exposició gratis entrem a veure-la (És gratis, ehhh!!). És una exposició sobre el ballet rus, sortim bastant espantats, els vestits que utilitzaven quasi són de peli de terror! Quin mal rotllo...Arribem a Atocha i admiro la selva que hi tenen posada allí al mig, fins i tot i hi ha com un estany amb un munt de tortugues! A part, aprofitem el wifi que hi ha (gratis, eh!!) i pugem totes les fotos fetes durant el dia, amb el portàtil del Quim.
20.25 AVE
Pugem a l’AVE i ens acomodem. Estem molt cansats però no dormim. El Quim escolta el Barça i jo miro la peli que posen, ONE DAY, sembla una comèdia romàntica. A punt d’acabar la peli me n’adono que m’he equivocat de gènere. És un DRAMA!! Al punt que el camió atropella a la protagonista (perdoneu, ja us he dit què passa...) vec l’home del davant com fa un petit crit de la sorpresa. I a mi em comencen a caure les llàgrimes, vaja, quina manera d’acabar un dia tan genial, amb un dramón...
23.02 Arribada a Camp de Tarragona
Arribem. Ja s’ha acabat el dia, però segur que no l’oblidarem. Avui han passat moltes coses, hem vist moltes coses noves i hem caminat molt, però el més important: avui és el dia que hem obtingut finalment el teòric de l’ATPL.
Kilòmetres totals recorreguts: 5,9 km
Madrid, 28 de març de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada